Totes les històries d’animals migradors són apassionants; oimés, en els nostres dies. Tanmateix el viatge que et vull explicar és extraordinari. És un viatge llarg, de més de 7000 km, que comença al Canadà i acaba a Mèxic. El viatger és un animal de 10 centímetres i mig gram de pes. Endevines? Estic parlant de les papallones monarca.
La raó del viatge és prou evident: Les papallones migren cap a Mèxic després de l’estiu per sobreviure. Quan la calor ja no és tan intensa, i el sol no és tan vibrant, les monarques marxen cap altres latituds per evitar el risc de patir glaçades. Pensa que ni les papallones monarca ni cap dels seus estadis previs (ou, larva o crisàlida) sobreviurien un hivern gèlid. La pregunta és: com poden viatjar tants milers de kilòmetres uns animals tan fràgils sense haver fet mai abans el camí? En realitat, és un viatge del que encara ens queden molts interrogants. Hi ha vàries raons per explicar aquestes migracions. Una teoria diu que migren per intuïció. Com he dit les baixes temperatures en poden ser una altra causa, però la senectut de les plantes on posen els ous, o la menor intensitat i les poques hores de sol en poden ser unes altres. També ho pot ser, la dependència del nèctar de les flors que com més va la tardor és més dramàtic.
Cada any hi ha 4 generacions de papallones monarca. Cada generació viu entre dues i sis setmanes. Bé, totes no. Només les tres generacions de papallones que viuen i moren al nord dels Estats Units o al Canadà viuen poques setmanes. Però la quarta generació, la que naix al setembre, viu fins a 8 mesos. Les papallones de la quarta generació són també més grans, amb les ales més grans, acumulen més greix i tenen una missió: arribar al sud on les temperatures i la humitat són altes. En començar la migració, les papallones monarques entren en un estat de dormància per minimitzar les activitats biològiques. La dormància, en les papallones, no és un estat de repòs. Les papallones hivernen tot migrant fins arribar a les zones de on passaran els mesos d’hivern. Les zones on migren son molt concretes i sempre les mateixes: reserva a Angangueo, Michoacan, Mèxic, a Pacific Grove a Califòrnia o el sud de Florida. Per a posar un exemple de com de localitzada és el repòs hivernal, en Brower va trobar l’any 1977, 14.000 milions de papallones. Justament aquesta extrema agrupació n’és el perill principal. Què passa quan talem els arbres on reposen i destrossem l’hàbitat? Com en el cas dels colibrís (et recomano l’article sobre colibrís de l’abril 2016), la pèrdua d’hàbitat és un dels principals perills que pateixen les papallones monarques. Afortunadament a Monterey, Califòrnia, s’han decretat períodes de protecció per les papallones. I els números d’individus a Mèxic permeten ser optimistes malgrat que encara ens trobem en un 30% per sota del que es considerava normal fa algunes dècades.
