Si viatges a les Amèriques, et poden passar moltes coses que et facin connectar amb la natura. I ja dic per endavant que espero que es noti el meu biaix cap aquest continent. Una de les més boniques que em passa sovint, és esmorzar amb colibrís. Deixa’m que et posi en situació perquè hi ha un record que guardo amb especial intensitat. Imagina’t en una terrassa davant el mar amb un cafè amb llet en una mà i assaborint la fresca de primera hora del matí. De sobte, amb moviments ràpids i canvis de direcció bruscos, s’apropa un colibrí. El seu vol tan característic fa que aparegui i desaparegui ràpidament i es converteixi en un record abans que la meva vista perdent l’interès cerqui un altre objectiu. Afortunadament, l’endemà tornarà a aparèixer. Els colibrís viuen a bona part de les Amèriques tot i que el meu record és a Puerto Vallarta, Mèxic.
Estic segur que si t’ha passat en tindràs un magnífic record. Els colibrís tenen algunes característiques que els fan ser uns ocells estimats per tothom. Són la joia de la corona que cada jardí aspira a gaudir una estona cada dia. És per això que la gent es posa menjadors de colibrí. D’aquesta manera els poden atraure i gaudir d’aquesta excepcional especie d’ocell. I de jardí en jardí, tothom està tranquil imaginant-se els colibrís vivint feliços per sempre més.
Però curiosament els menjadors de colibrí són els que estan evitant que la població de colibrís no decreixi massa. Però el risc si que hi és perquè els seus habitats sí que s’estan reduint. Avui en dia, sense els menjadors de jardí, els colibrís estan amenaçats. Però inclús amb els menjadors no és suficient. De les 356 espècies de colibrí catalogades, 58 estan en algun tipus de perill. Els principals perills estan relacionats amb la pèrdua d’hàbitat natural i la suplantació per un habitat artificial en algun jardí ple de d’obstacles i perills (finestres, parets, cotxes, tanques elèctriques,…) i fins i tot predadors (un gat sempre està apunt per a caçar un colibrí).
