Què tenen en comú les Rambles de Barcelona, el Fisherman ‘s Wharf de San Francisco o el Tower Bridge de Londres?
no images were found
Diria que bastantes coses. Potser la principal és que els seus veïns han abandonat la idea d’utilitzar aquests espais concrets. Em refereixo a les Rambles a Barcelona o al Fisherman’s Wharf a San Francisco, per seguir amb els exemples. Evidentment, un ciutadà de Barcelona difícilment renunciarà al simbolisme de les Rambles o del Parc Güell, ni un Heidelberg renunciarà al castell de la ciutat. Però a la pràctica, els ciutadans de cada ciutat turística han abandonat els espais més turístics a favor dels visitants. Pocs ciutadans de San Francisco s’acosten a l’Fisherman ‘s Wharf si no és per acompanyar a algun amic que està de visita a la ciutat. Però alhora, ningú renunciarà a emocionar si algun estranger li diu quant li va encantar passejar per allà.
no images were found
És possible trobar un compromís entre la quanitat de visitants i la vida de la gent local? És possible que es pugui saber el número de visitants abans que els veïns deixin d’utilitzar un espai de la ciutat? Hi ha risc que una ciutat depengui del turisme fins a tal punt, que els seus espais turístics perdin el seu sentit de tot, el sentit que els va fer famosos?
D’alguna manera, una cosa semblant passa als parcs naturals o ruïnes de civilitzacions antigues. El valor arqueològic s’ha de mantenir per mantenir l’interès turístic. Un abús en l’ús pot danyar el patrimoni que en conseqüència perd el valor. La facilitat del càlcul i la necessitat de crear espais sostenibles han portat a la planificació de màxim de visitants. El Machu Picchu és un exemple d’ús abusiu que es troba fins al 2017 en quarantena. La Unesco ha amenaçat amb el tancament per la conservació vol mantenir la categoria de meravella del món. La Unesco diu que el número de visitants no es pot mantenir. És possible que una ciutat hagi de considerar mesures similars per evitar que els racons especials perdin la capacitat d’enamorar?
no images were found
