Sabies que els humans afectem (per no dir danyem) de manera directa a un 83% de la superfície terrestre? A l’oceà és encara pitjor i s’arriba al 100%. Malgrat que la biodiversitat contribueix al benestar humà de múltiples formes, quantificades en bilions de dòlars (milions de milions), l’apropiació que hem fet de la major part planeta té un impacte pervers. El nombre d’espècies en perill d’extinció és enorme i, pitjor encara, creixent.
L’estratègia global que s’ha seguit, i se segueix, per corregir la tendència destructiva és crear àrees protegides (parcs nacionals i altres). Es parteix de la premissa que a major nombre de zones protegides, la mortalitat és menor i per tant la recuperació d’espècies és qüestió de temps. Actualment entre el 10% i el 15% de la superfície del planeta està protegida sota algun tipus de programa de conservació. Malgrat tots els esforços, el nombre d’espècies amenaçades és creixent. És evident que alguna cosa no s’està fent bé. És possible que el 15% de superfície protegida no sigui suficient?
Al 2004 el World Parks Congress (Congrés Mundial de Parcs) recomanava protegir al voltant del 30% de la superfície del planeta. Més tard, altres recomanen fins a un 50%. No obstant això, és difícil de pensar que s’arribin a complir percentatges de superfície protegida molt més alts que els actuals. Tot i que la població mundial s’estabilitzarà de manera natural (alguns diuen en els 12 mil milions de persones), no serà aviat. Molt abans, l’augment de població (i les seves necessitats) entrarà en conflicte amb la necessitat de protegir el territori. Per il·lustrar-ho, només cal que miris el mapa d’àrees protegides i veuràs que s’acumulen en zones sense població. És a dir, població humana i conservació ambiental estan inversament relacionades.
És evident que incrementar les zones protegides no serà una tasca fàcil. Per tant cal repensar el model de conservació. Cal anar més enllà i pensar la protecció de certes regions de manera integrada i coordinada sabent que els hàbitats estan connectats i que almenys la nostra activitat humana hauria de permetre aquesta connectivitat. En aquesta línia, ja s’han començat propostes molt més àmplies. A tall d’exemple, en un total de 83 illes (totes illes petites) s’han eradicat els gats (i bé està d’esmentar que no sempre de la millor manera). Les illes, tot i suposar espais petits, tenen proporcionalment un grau de biodiversitat molt alt. Els gats per la seva banda, són animals exòtics responsables de l’extinció del 14% dels vertebrats (llegir article sobre colibrís). Aquesta és una proposta, però cal necessitem de moltes més.
no images were found
Lectures recomenades:
Mora and Sale, Mar Ecol Prog Ser, 2011. doi: 10.3354/meps09214 – Open Access
